Vés al contingut

Àcid selènic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid selènic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular145,91183 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolantioxidant, trace metal (en) Tradueix i metabòlit primari Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaH₂O₄Se Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O[Se](=O)(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid selènic és el compost químic amb la fórmula química H
2
SeO
4
. És un oxoàcid de seleni, i la seva estructura es pot escriure més acuradament com (HO)
2
SeO
2
.

Com està predit per la teoria VSEPR, el centre de seleni és tetrahèdric, amb la llargada de l'enllaç Se–O de 161 pm.[1] En estat sòlid cristal·litza en estructura ortoròmbica.[2]

Preparació

[modifica]

Degut a la inestabilitat del triòxid de seleni, no és pràctic sintetitzar l'àcid selènic dissolent eltriòxid de seleni en aigua, al contrari de la síntesi d'àcid sulfúric el qual es pot preparar dissolent el triòxid de sofre en aigua.[1] En lloc d'això es pot preparar oxidant els compostos de seleni en estats d'oxidació més baixos.

SeO
2
+ H
2
O
2
H
2
SeO
4

o bé:

Se + 4 H
2
O
+ 3 Cl
2
H
2
SeO
4
+ 6 HCl

Química

[modifica]

Com l'àcid sulfúric, l'àcid selènic és un àcid fort i molt soluble en aigua. Les solucions concentrades són viscoses.[1][3]

L'àcid selènic és un oxidant més fort que l'àcid sulfúric, capaç d'alliberar clor dels ions clorur:

H
2
SeO
4
+ 2 H+
+ 2 Cl
H
2
SeO
3
+ H
2
O
+ Cl
2

Aplicacions

[modifica]

Es fa servir l'àcid selènic com a reactiu per alcaloides i com a agent oxidant.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Don M. Yost. Systematic Inorganic Chemistry. READ BOOKS, 2007, p. 343–346. ISBN 1-4067-7302-6. 
  2. Mathias S. Wickleder. Francesco A. Devillanova. Handbook of chalcogen chemistry: new perspectives in sulfur, selenium and tellurium. Royal Society of Chemistry, 2007, p. 353. ISBN 0-85404-366-7. 
  3. The monohydrate melts at 26 °C, and the dihydrate melts at −51.7 °C.